A la Vegueria Penedès l’origen de tot està en la vinya i aquesta és molt més que un tros de terra conreada, és un crisol on s’interrelacionen factors humans i socials essencials, estètics, culturals, tecnològics i econòmics el quals, principalment els últims, estan en els fonaments de la preservació de la identitat vitivinícola. L’economia justa és el greix del paisatge bell. La vinya és l’alfa i l’omega de tot.

L'aspecte, propi i específic de l’economia de la vinya i que potser no és sovint prou valorat, per la pròpia dificultat de comptar el que és incomptable, són els intangibles que defineixen la identitat d'un paisatge, que els expressa, els sintetitza i els conté com el record, la vivència del lloc, la qualitat del tracte, l’escenari de la celebració i l’exaltació del plaer del tast. Lloc i escenari cabdal en la promoció de tot allò que neix de la vinya i que aspiri a l’excel·lència.

El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi) i els Congressos que aquest ha organitzat des del 2007 han plantejat clarament quin és el seu objectiu essencial: la defensa de la identitat vitivinícola del Penedès en forma hegemònica però harmònica i respectuosa amb altres usos del territori socialment necessaris pel seu desenvolupament. Per la consecució d'aquets, treballa des de la difusió i la formació fins a l'elaboració d’estudis i propostes alternatives, establint aliances i sinergies amb associacions i col·lectius propers a la Vegueria.

La identitat sempre té una part física, un paisatge que es veu i uns intangibles que són tot allò que ha donat la forma al paisatge, però que no és el paisatge, com la historia; la fil·loxera, 1879, l’evolució social; l’Unió Rabassaire (1922-1939) l’evolució del gust gastronòmic; Semi, Brut, Brut Nature o els canvis tecnològics, així la plantació en vas o en espatllera, una opció tècnica, crea un tipus de paisatge vitivinícola on un altre de molt diferent.

Qualsevol iniciativa nova, regulada estrictament o més convencional, crea una identitat nova o en reinterpreta una ja existent accentuant aquells valors que l’ajudin a caracteritzar-se. Però el valor d'identitat ha d’estar sempre present.