Més d’un centenar de naturalistes, científics, entitats conservacionistes i centres de recerca demanen la protecció dels herbassars a Catalunya

Reclamen que es reconegui el valor ecològic dels herbassars i que se’n faci una gestió adequada

El col·lectiu Entomologia a Catalunya, en el marc del dia mundial de les abelles, ha difós un manifest on exposen la necessitat de conservar els herbassars. Aquest ha estat signat per més d’un centenar de naturalistes i científics de Catalunya, i compta amb el recolzament de desenes d’entitats conservacionistes i de defensa del territori i centres de recerca.

Els herbassars són comunitats compostes per diverses espècies de plantes herbàcies. Són hàbitat per a moltes espècies d’animals, com ara les abelles i les papallones, que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la pol·linització.

Es poden trobar en marges de cultius, camins i carreteres, o fins i tot en parcs i jardins, i sovint pateixen mesures de gestió destructives, com ara segues agressives i l’aplicació d’herbicides.

L’aturada de l’activitat d’aquests últims mesos ha permès el desenvolupament dels herbassars en moltes d’aquestes zones, i n’ha constatat el valor i potencial ecològic. “En el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica, creiem que és una bona oportunitat per repensar el model de gestió”, apunta el manifest.

“Demanem que es reconegui el valor ecològic dels herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics, i que s’aposti per un règim de segues que en permeti el desenvolupament”.

 

Manifest per a la conservació dels herbassars

Arran de la dràstica reducció de l’activitat dels darrers mesos, també en la gestió dels herbassars, EXPOSEM que:

La pèrdua d’hàbitats és la primera causa del declivi de la biodiversitat a nivell global[1].

A Catalunya, l’abandonament rural i la intensificació agrícola han suposat la pèrdua d’espais oberts i ambients seminaturals (principalment prats i herbassars) i la consegüent davallada en les poblacions d’espècies que els són pròpies[2]. Aquestes espècies, d’ocells, papallones, abelles, i altres grups d’animals i plantes, intervenen en processos ecològics i proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues.

Els marges de cultius, marges de camins i carreteres, rotondes i zones enjardinades de pobles i ciutats (parcs i jardins, escocells d’arbrat viari, etc.) amb un ús poc intensiu poden esdevenir un refugi per a les espècies pròpies dels espais oberts en declivi. Corresponen a cobertes vegetals dominades per espècies herbàcies majoritàriament espontànies, on hi ha una gran diversitat d’espècies[3] que tenen mides, èpoques de floració i tipus de flors i fruits molt diferents en un espai reduït. En conseqüència proveeixen multitud de recursos (pol·len, nèctar, matèria vegetal, substrats de nidificació, etc.) i, per tant, són hàbitat per a multitud de grups d’insectes: formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que intervenen en el funcionament dels ecosistemes i proveeixen de serveis ambientals i, alhora, ens permeten reconnectar amb la natura i gaudir-la ben a prop de casa[4].

Molts d’aquests herbassars ocupen zones marginals i s’han considerat tradicionalment hàbitats alterats o deixats perquè inclouen entre d’altres plantes ruderals que colonitzen zones pertorbades, i plantes arvenses que competeixen amb plantes cultivades. Les espècies de plantes dels herbassars, doncs, reben el nom popular de “males herbes”. Per això han rebut una gestió molt dràstica i poc sostenible que sovint ha comportat l’aplicació d’herbicides i l’eliminació de tota la coberta vegetal. Evidentment, aquestes pràctiques provoquen la desaparició no només de les plantes, sinó també de les espècies animals associades als herbassars i, per tant, la simplificació de l’ecosistema i la pèrdua o l’afebliment de molts processos ecològics i dels serveis ecosistèmics associats.

Durant els últims dos mesos, l’aturada de l’activitat humana i un règim pluviomètric especialment favorable han permès que molts herbassars es desenvolupin. Molts experts arreu del territori han constatat que això, de retruc, ha permès la proliferació d’una gran quantitat de fauna associada, fins i tot en franca regressió a casa nostra, com és el cas de molts grups d’insectes. Per tant, s’ha posat de manifest el valor ecològic dels herbassars i el potencial que tenen quant a reservori de biodiversitat.

La tornada a l’activitat està comportant que molts herbassars siguin segats arran i que, per tant, es perdin tots aquests valors naturals i serveis. Entenem que s’han de dur a terme mesures de gestió de la vegetació per permetre els accessos als camins o la prevenció d’incendis. Però alhora defensem una gestió racional. S’hauria de garantir la conservació de la biodiversitat d’aquests hàbitats, especialment en aquells indrets, tant rurals com urbans, on la seva presència és compatible amb les necessitats logístiques i de seguretat. La domesticació de la natura i una concepció de neteja agressiva i destructiva allunya les persones del medi ambient i dificulta la sostenibilitat de l’activitat humana.

Per tot l’exposat anteriorment, DEMANEM:

●      Un canvi de paradigma en la concepció del verd urbà, vores de camins i carreteres, per tal de reconèixer el valor i potencial ecològics dels herbassars que els ocupen. Com ja s’està fent en altres països[5], i cada cop des de més municipis catalans[6] [7], universitats, persones i col·lectius[8] [9], hem de defensar, des de la societat i des de les administracions públiques, els herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics. Als espais naturals i seminaturals com a hàbitats d’alt valor ecològic, i a les ciutats com a autèntiques taques de vida amb alt valor ecològic i social[10].

●      Una gestió coherent amb el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica. Aquesta, tant en ambients naturals com urbans, ha d’estar basada en l’ús racional dels recursos i en el coneixement científic. La substitució de gespes per herbassars redueix considerablement l’ús d’aigua, mentre que permetre la dinàmica natural i l’establiment d’aquestes comunitats redueix també l’ús d’herbicides i el cost de la gestió. Finalment, una reducció en el nombre de segues -que s’haurien de dur a terme en els moments adequats per no interferir significativament en la reproducció de les espècies presents-, ja sigui en parcs o marges de carreteres, redueix considerablement la despesa de gestió associada[11]; i un règim de segues adequat maximitza la diversitat biològica d’algunes espècies en regressió, com ara les orquídies[12].

 

Aquest manifest ha estat elaborat pel col·lectiu Entomologia a Catalunya

el signen:

-Pere Albertí Serra, Geòleg

-Marc Anton Recasens, Institut Català d’Ornitologia i Voluntari del CBMS

-Jose Ignacio Aparicio Ciria, Alcalde de Cervelló

-Javier Arcos Gonzalez, Associació Ibèrica de Mirmecologia

-Antoni Arrizabalaga Blanch, Museu de Ciències Naturals de Granollers

-Oriol Baena Crespo, Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), Institut Català      d’Ornitologia (ICO) i Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC)

-Guillem Bagaria Morató, Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN), Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN), SCFN (ICHN), FloraCatalana

-Josep Barbarà Puig, Naturalista, membre de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG)

-Josep Barnés Freixas, Pagès, Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN), Associació de Naturalistes de Girona (ANG)

-Pau Barnés Moreno, Ramader

-Emili Bassols i Isamat, Biòleg

-Mafa Bauçà Company, Educadora ambiental

-Jordi Baucells Colomer, En representació Institut Català d’Ornitologia (ICO)

-Albert Becerra Cabrera, Estudiant de Ciències Ambientals

-Vicenç Bros Caton, Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)

-Albert Burgas Riera, Biòleg

-Jordi Calaf Garcia, Biòleg

-Rafael Carbonell Font, Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL)

-Albert Carné Constans, Biòleg

-David Carrera Bonet, Ambientòleg

-Isabel Carreras Roig, GEPEC-EdC

-Sonia Chaves Pérez , Ambientòloga

-Jordi Clavell Corbera, Biòleg, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual

-Alba Clavell Gallardo, Estudiant d’educació ambiental

-Pau Clavell Gallardo, Naturalista

-Pau Colom Montojo, Investigador Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Voluntari Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)

-Jordi Dantart Puig, Societat Catalana de Lepidopterologia

-Artur Degollada i Soler, Naturalista, Associació Gestió Natural, Associació Bioeduca

-Mercè Durfort i Coll, Catedràtica de Biologia cel·lular, Universitat de Barcelona, Institució Catalana d'Història Natural, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

-Alfons Escobar Freixa, Salvem el Corredor Biològic de Montgat

-David Espinós Roig, Biòleg

-Joan Estrada Bonell, Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Institut Català d’Ornitologia (ICO), Institució per a la Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL)

-Pepichek Farriol, Jardiner - Paisatgista

-Diego Fernández Ruiz, Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL-ICHN), Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN) i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

-Mariona Ferrandiz Rovira, Investigadora postdoctoral UAB-CREAF

-Ramon Ferré Sánchez, Tècnic GEPEC-EdC

-Esther Ferrer Pont, Biòloga

-Lluís Filbà Esquerra, Naturalista. Col·laborador del Museu de Zoologia de Barcelona

-Martí Franch Rodriguez, Institut Català d’Ornitologia, CBMS

-Miguel Ángel Fuentes Rosúa, NATURA MONTFRED, GRECO-Institute of Aquatic Ecology (Universitat de Girona), Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Associació El Blauet

-Neus Gallardo Costas, Naturalista

-David García Cárdenas, Institut Català d’Ornitologia

-Pablo García García , Ambientòleg i Formatger

-Sergi García Rodríguez, Galanthus, estudi i divulgació del medi

-Enric Garcia Serrano, Institut Català d’Ornitologia

-Meritxell Garcia Vidal, Biòloga

-Mònica Garrido Chércoles, Ambientòloga, Equip Terra - Escoltes Catalans

-Francesc Gessé Solé, Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)

-Diego Gil Tapetado, Fotografía y Biodiversidad, Biodiversidad Virtual, Universidad Complutense de Madrid

-David Gimeno Pérez, Guia de.muntanya. Educador ambiental

-Jose Ernesto Gomez Lopez, Voluntari

-Rafael González de Lucas, Biòleg, guarda forestal, Associació Naturalista Xot

-Marta Goula Goula, Universitat de Barcelona, ICHN, Asociación Española de Entomología, Société Entomologique de France, Fotografía y Biodiversidad, Hort Urbà Colònia Castells

-Santi Guallar Rivero, Universitat de Barcelona, Institut Català d’Ornitologia

-Lluís Gustamante Sánchez, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual

-Eduard Guzmán Llansa, Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL), ICHN

-Carlos Hernández-Castellano, Investigador CREAF; ICHN, CBMS

-Sergi Herrando, Institut Català d’Ornitologia / CREAF

-Sandra Hervías-Parejo, Institut Mediterrani d’Estudis Avançats

-Jean Ichter, Grup naturalistes Baix Montseny

-Javier Iglesias Verge, DEPANA

-Gemma Izcara Gual, Ambientòloga

-Luciana Jaime González, Investigadora predoctoral CREAF

-Xavier Jiménez Llobera, Biòleg, GEPEC-EdC

-Ignasi Lampreave, Apicultor i tècnic forestal

-José A. Latorre Jiménez, Naturalista, voluntari CBMS, GEPEC-EdC

-Marina S. Lee, Protecció Integrada de Cultius. Universitat de Lleida. Voluntària del CBMS.

-Alba Llovet Martin, Investigadora predoctoral CREAF, Sociedad Española de la Ciencia del Suelo (SECS)

-Adrià López-Baucells, Investigador Museu de Ciències Naturals de Granollers

-David López-Bosch, Biòleg

-Víctor Luna Puerto, Ambientòleg, CEO d’EcoGIRA

-Santi Mañosa Rifé, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona

-Laura Márquez Tur, Investigadora predoctoral CREAF

-Jaume Marsé Ferrer, Llicenciat en Biologia, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)

-Jordi Martínez Vilalta, Professor de la UAB i investigador del CREAF

-Isabel Martínez Vilalta, Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)

-Eduard Martorell Sabaté, Biòleg i editor

-Guillem Mas Cornet, Biòleg, Associació Paisatges Vius

-Xavier Méndez Camps, Ambientòleg

-Eugenia Merás, Voluntària

-Josep Mercadal Benejam, Ensenyant. voluntari del CBMS

-Adrià Miralles, Oxygastra-GEOC (ICHN), Grup Ibèric Odonatologia (GIO) i Associació Espanyola d'Entomologia (AeE)

-Èlia Montagud Blas, Parc Natural de la Serra de Collserola

-Anna Motis Berta, Biòloga

-Francesc Xavier Munill Bernardich, Bufalvent. Estudi de la Mediterrània. - UAB BABVE Unitat de Zoologia. - Seguiment de Pol·linitzadors de Catalunya (sepoc.cat).

-Joaquim Muñoz Gallego-Mariné, Coordinador Tècnic CBMS

-Joaquim Muntané i Puig, Ambientòleg, Associació Per la Conca

-Rita Navarro Sagristà, Cooperativa Mas La Sala

-Mònica Navarro Turmo, Biòloga

-Maria Ortiz López, Equip Terra - Escoltes Catalans

-Pau Ortiz Santamaria, Educador ambiental

-Nahuel Osorio, Educador ambiental

-Albert Palou Vilar, Grup de Naturalistes d'Osona - ICHN, CBMS

-Alejandro Pascual Tristán, Voluntari CBMS

-Xavier Perea i Obiols, Biòleg. Membre SCFN Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (ICHN).

-Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Capella, Associació Micològica Joaquim Codina

-Alejandro Pérez Ferrer, Fotografía y Biodiversidad, Biodiversidad Virtual, Universitat de Barcelona

-Alberto Pérez Jorge, Voluntario

-Montse Pérez Mora, Sant Quirze del Vallès Natura, Xarxa Custòdia Natura, SEO Birdlife

-Josep Pérez Castaño, Sant Quirze del Vallès Natura, SEO Birdlife

-Cèlia Pérez Novo, Ambientòloga

-Jordi Pietx Colom, Consultor, jordipietx.NET

-Clara Pladevall Izard, Biòloga i voluntària del BMSAnd

-Anna Planella Bosch, Biòloga. Paisatges Vius.

-Erola Pons Wendenburg, Biòloga

-Antoni Pou, ICO, Gavot associació

-Lluc Presmanes Justo, Biòleg

-Jaume Puig Bailly, Salvem el Corredor Biològic de Montgat

-Xavier Puig Montserrat, Galanthus Associació, Museu de Ciències naturals de Granollers

-Elisabet Rams Beltrán, Consultora en canvi climàtic a l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (signatura a títol personal)

-Joaquim Reberté Ferran, GOC/ICHN, SCFN/ICHN, CSM, Flora Catalana, CEDBMM

-Xavier Reyes Torres, Salvem el Corredor Biològic de Montgat

-Anna Ribera Crusafont, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, ICHN, Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL-ICHN), Grup de Recerca de la Cerdanya (GRC)

-Eva Ribes Español, Biòloga i editora

-Marc Riera Domínguez, Investigador predoctoral CREAF / ICHN

-Laia Rissech , Bibliotecària

-Joan Manel Riera Vidal, Escola de Natura del Corredor - Voluntari CBMS

-Jordi Roca Buron, Societat Catalana d'Herpetologia

-David Rodés, Patró de Cetàcea, Depana

-Jofre Rodrigo Aribau, Ambientòleg. Xarxa per a la Conservació de la Natura.

-Francesc Rodríguez i Ambel, Naturalista i educador ambiental Obaga Serveis Ambientals SL

-José Luís Romero Romero, Membre de ICO: Institut Català d'Ornitologia / Naturalista

-Deli Saavedra, Rewilding Europe

-Andreu Salvat Saladrigas, Aprèn, Serveis Ambientals, SL

-Emili Sancha Asenjo, GOC/ICHN, SCFN/ICHN, Grup Orquídies Anoia (GOA)

-Jordi Sánchez Puig, Llicenciat en Biologia. Productor ecològic de llúpol.

-Javier Sánchez Rubio, Naturalista.Responsable Medi Natural Ass. Prop. Puigsagordi (Balenyà).Grup Naturalista l’Atzucac. Grup estudi Ratpenats Malgrat de Mar.Biodiversitat Virtual

-Leandro Sánchez Sánchez, Salvem el Corredor Biològic de Montgat, Biodiversitat Virtual micologia

-Erika Sanfidel Ortega, Ambientòloga. Voluntaria del CBMS.

-Xavier Sanjuan, Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN), SCFN (ICHN), Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, FloraCatalana

-Roser Santaeulària Solans, Voluntària

-Marga Serra Alías, Biòloga i doctora en Salut pública

-José Manuel Sesma, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, ICHN, CBMS i Objectiu Natura

-Constantí Stefanescu, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Museu de Ciències Naturals de Granollers

-J. Ignasi Tejedor i Boned, SCFN (Societat Catalana de Fotògrafs de Natura). Fotografia y Biodiversidad. Grup de Natura Terres de Ponent.

-Jan Tomàs Perarnau, Asociación española de Entomología (AeE), Sociedad Entomológica Aragonesa (SEA), Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) i FloraCatalana

-Oriol Torrents Cabestany, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Doctor en Biologia i Ecologia Marina, Professor de Biologia de Batxillerat

-Ferran Turmo Gort, Fotografia i Biodiversitat, Biodiversitat Virtual, SCL, CBMS

-Andreu Ubach Permanyer, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Museu de Ciències Naturals de Granollers

-Nuria Urán Hernández, Diseñadora gráfica y fotógrafa, Asociación Biodiversitat Sitges

-Júlia Valera Florensa, Biòloga, Equip Terra-Escoltes Catalans

-Marc Vilahur Chiaraviglio, Ambientòleg

-Andrés Valverde Valera, Biòleg

-Sara Vega Zanuy, Ambientòloga

-Joan Ventura Linares, Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN), Grup de Natura IAEDEN, Associació Catalana d’entomologia

-Narcís Vicens Perpinyà , Biòleg

-Ricard Vila Coll, Ambientòleg, Biodiversitat Sitges

-Lluís Vilar Sais , Universitat de Girona

-David Vilasís Boix, Fotògraf / fuster

-Clara Wendenburg, Educadora ambiental, mestra i jardinera

-Albert Xaus Pey , Societat Catalana de Lepidopterologia, SCL

-Anna Zango Palau, Biòloga

 

Organitzacions que recolzen el manifest:

Agrupació Naturalista i Ecologista de La Garrotxa (ANEGX)

Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)

Antaxius-Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya (ICHN)

Apicultors Ecològics Associats (AEA)

Aprèn, Serveis Ambientals, SL

Associació Catalana d’Entomologia

Associació Cetàcea

Associació Grup de Recerca de l'escola de la Natura de Parets del Vallès (GRENP)

Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE)

Associació de Naturalistes de Girona

Associació Mediambiental La Sínia

Associació Micològica Joaquim Codina (AMJC)

Associació Paisatges Vius

Associació Per a la Sostenibilitat de la Conca d'Òdena

Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) - EdC 

Associació TRENCA

Aula de Natura el Meandre (Girona)

Bages Biodiversitat

Bioeduca, associació

Bufalvent. Estudi de la Mediterrània.

Can Serrà 1786

Cooperativa Mas La Sala

CREW Foundation

Delegació de la Serralada Litoral Central - ICHN

DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

EcoGIRA

Escoltes Catalans

Federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya

Fotografia i Biodiversitat (Biodiversitat Virtual)

Fridays for Future Barcelona

Galanthus Associació

Gavot associació

GEPEC-EdC, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya

Gestió Natural, associació

GEVEN, Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès

Grup de Naturalistes d'Osona - ICHN

Grup Orquidològic de Catalunya (ICHN)

Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN-Salvem l’Empordà)

Institut Català d’Ornitologia (ICO)

Institució Catalana d'Història Natural (ICHN)

Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio)

Institució per a l’Estudi Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL)

Objectiu Natura (associació de fotògrafs de Natura de Catalunya)

Observatori Ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès

Ruptura Ecosocial (RES)

Salvem el Corredor Biològic de Montgat

Sant Quirze del Vallès Natura

SEO/Birdlife Catalunya

Societat Catalana d’Herpetologia (SCH)

Societat Catalana de Lepidopterologia (SCL)

Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)